Aquest és el
Sant Jordi més estrany de la meva vida després del que vaig passar, quan tenia
disset o divuit anys, a Liverpool, en un viatge d’estudis que no em venia gens
de gust fer. Allà aquest dia no se celebrava i em vaig sentir més fora de lloc i
sol que mai. I avui, dia de Sant Jordi en plena pandèmia, ha tingut un regust
agredolç. Serà inoblidable, sens dubte. Ni parades de llibres, ni parades de
roses, ni —i això és el pitjor de tot— gent pels carrers. He sortit un moment per
veure si podia aconseguir una rosa per la meva mare. L’havia d’haver encarregat
en alguna de les floristeries que repartien a domicili, però em vaig moure
tard. Al carrer Pla de Balenyà hi ha una floristeria i hi havia gent que picava
a la persiana abaixada per veure si en podien aconseguir alguna. La noia de
dins els deia que passessin al cap d’una estona. Jo no he gosat ni intentar-ho.
Sí que he trobat una xocolateria oberta al mateix carrer. He comprat un parell
de piruletes grosses de xocolata i les he dut als pares. Amb els llibres igual,
potser si m’hagués mogut abans n’hauria pogut aconseguir algun a domicili, però
la veritat és que sense poder mirar i remenar, no és el mateix.
La idea és
traslladar la festa del llibre i de la rosa al juliol, però ja no serà el
mateix, tot i que segur que la gent respondrà. A més, qui sap com estarem
llavors, potser ja ens n’haurem sortit; potser encara estarem confinats. Vés a
saber. Com a part positiva, he rebut un grapat de missatges al mòbil de
moltíssima gent que em coneix. Amics, companys de feina, les àvies del casal...
Sempre hi ha missatges més especials que altres i sempre hi ha qui se’n
descuida, això també és cert. Avui m'han vingut a la memòria un munt de records de Sant Jordis passats. Les festes de l'escola, els amics, els meus avis, les voltes per la plaça ajudant el meu amic Xevi a vendre llibres... Quants records, però tots barrejats, no sabria dir a quin any va cadascun. Això no passarà amb el Sant Jordi d'aquest 2020. Mai l'oblidarem.
Per la
resta, el dia ha estat normal. A casa la major part del dia, però almenys amb
una mica de programació especial a TV3 que ens feia recordar quin dia érem. He
estat pensat que quan tot això acabi prepararé alguna festa, algun sopar, un
concert... Alguna cosa faré. Això no pot quedar així!
